Medicina tradicional Xinesa (MTC)
La Medicina Tradicional Xinesa té una història mil·lenària i és una de les pràctiques mèdiques més antigues que encara es manté viva a tot el món. Els seus orígens es poden remuntar a més de 3000 anys, i els seus coneixements han estat transmesos de generació en generació, evolucionant al llarg del temps.
Orígens de la Medicina Tradicional Xinesa
Els orígens de la MTC es remunten a les primeres dinasties xineses, quan els xinesos van començar a desenvolupar una comprensió profunda de la natura i el cos humà. Algunes de les primeres referències escrites sobre la medicina xinesa es troben en textos dels segles III a II aC.
a. Aquest és el text fonamental de la MTC i es considera la base de la medicina xinesa. Va ser redactat durant les dinasties Han (aproximadament al segle II aC) i es diu que va ser dictat per l’Emperador Groc (Huang Di), una figura llegendària de la història xinesa.
b. El «Nei Jing» es divideix en dues parts: el Su Wen (preguntes bàsiques) i el Ling Shu (art de les agulles). Aquest llibre descriu els principis fonamentals de la medicina xinesa, com el concepte de Qi (energia vital), Yin i Yang, els cinc elements (fusta, foc, terra, metall, aigua) i la circulació del Qi a través dels meridians.
c. Aquesta obra també va establir la relació entre els òrgans del cos i el seu funcionament, i va introduir les primeres tècniques de diagnòstic i tractament, incloent-hi la moxibustió, l’acupuntura i la fitoterapia.
a. Des de l’època del «Huang Di Nei Jing», la medicina xinesa va continuar evolucionant. Durant la dinastia Tang (618-907 dC), la MTC va assolir un alt nivell de sofisticació i es va establir com a sistema mèdic oficial.
b. El «Shang Han Lun» de Zhang Zhongjing, escrit al segle III, és un altre text fonamental que tracta sobre el tractament de malalties relacionades amb l’exterior, com els refredats i les infeccions, i és una obra important en la història de la fitoteràpia xinesa.


Coneixements Fonamentals de la Medicina Tradicional Xinesa
a. Un dels conceptes fonamentals de la MTC és el Qi, l’energia vital que circula per tot el cos. Segons la MTC, la salut depèn de la circulació lliure del Qi a través dels meridians (canals d’energia), que connecten els òrgans i les parts del cos.
b. Quan el Qi flueix sense obstacles, el cos es manté equilibrat i sa. Quan el Qi es bloqueja o s’esgota, poden sorgir malalties.
a. Un altre principi fonamental de la MTC és el concepte de Yin i Yang, que representa la dualitat i l’equilibri de les forces contràries. El Yin és la part freda, fosca, passiva i nutritiva, mentre que el Yang és la part calenta, lluminosa, activa i expansiva.
b. La salut es considera l’equilibri entre aquestes dues forces. Quan el Yin i el Yang estan descompensats, poden aparèixer trastorns o malalties.
a. La MTC també es basa en la teoria dels Cinc Elements: fusta, foc, terra, metall i aigua. Cada element està associat a un òrgan, una emoció, una temporada de l’any, i altres aspectes naturals i fisiològics del cos.
b. Els cinc elements interactuen entre si a través de cicles de creixement i de control, i aquesta interacció influeix en la salut i en el benestar de l’individu.
a. Els metges tradicionals xinesos utilitzen una sèrie de mètodes per diagnosticar els desequilibris del cos, com l’examen del pols, l’observació de la llengua i l’historial mèdic.
b. El tractament en MTC pot incloure una combinació de tècniques, com l’acupuntura, la moxibustió, el massatge Tui Na, la fitoteràpia xinesa, la dieta energètica i l’exercici Qigong.
Evolució i Expansió de la Medicina Tradicional Xinesa
- La MTC es va expandir a altres països asiàtics com Corea, Japó i Vietnam, on va influir en les pràctiques mèdiques locals.
- A Occident, la MTC va començar a guanyar reconeixement en el segle XX, especialment amb l'augment de l'interès per l'acupuntura i les pràctiques de meditació com el Qigong i el Tai Chi. Avui en dia, la MTC és considerada una pràctica complementària a la medicina convencional en molts països.